Església de Sant Iscle
L'església parroquial de Sant Iscle de Vallalta, que data del segle XVIII, comparteix advocació amb Santa Victòria, Sant Pere i Sant Feliu.
Hi hagué una primera església romànica, de la qual en resten alguns vestigis a la base del campanar, que va ser consagrada l'any 1090.
Té una façana molt austera, amb el coronament ondulat, i portal d'arc rebaixat emmarcat de pedra. El campanar és de torre quadrada, amb unes campanes a l'interior i altres a l'exterior.
A la façana principal hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt, una finestreta sobre i un ull de bou que fa de rosetó. El coronament és una línia que commemora la resistència que el sometent oferí a les tropes franceses durant la guerra contra Napoleó (1808-1809) i que salvà la població del saqueig.
Tot i pertànyer a la província de Barcelona, eclesiàsticament està adherida al Bisbat de Girona.