El Casal

La història

A Sant Iscle hi havia un edifici que pertanyia al "Sindicato de Labradores", situat on avui hi ha el nou Ajuntament. Al pis d'aquest edifici s'hi celebraven tota mena d'actes festius, principalment ball i cine, encara que segons sembla també s'havia fet ball a baix, a la planta del magatzem. 

Arribà un dia en què les bigues de fusta digueren prou, i llavors s'acabaren les festes en aquest local. Sant Iscle es va quedar sense local per a les seves celebracions populars i per això les festes s'havien de celebrar a l'aire lliure. 

Però va sorgir un grup de veïns entusiastes, emprenedors i decidits, que es reuniren per fer una associació i construir un nou local; això era el juny de 1965. Aquí va néixer l'"Asociación de Cabezas de Familia", que es deia en aquell temps. Més tard es va dir Associació Familiar la Salut. 

• On farem el local? D'on sortiran els calés? “Ja ens espavilarem”, va ser el crit unànime dels Srs. Pere Auladell, Albert Casellas, Josep Planas, Josep Fabregà, Jaume Bruguera, Joan Borrell i Àngel Torrus, assessorats per l'advocat, el Sr. Jaume Verdura.

El 3 de juny de 1967 es comprà un terreny a la Sra. de Can Patiràs per l'import de 12.000 pessetes. El "Sindicato", després dels seus estira-i-arronses, féu donació d'una part del seu terreny. En aquests terrenys és on hi ha avui El Casal. El 3 d'agost de 1967 es va col·locar la primera pedra, amb assistència de la Junta, les autoritats i el poble en pes. 

Per la Festa Major d'hivern de l'any 1967, els dies 17,18 i 19 de novembre, es van fer els actes d'inauguració d'El Casal, segons consta en el llibre d'actes de l'”Asociación”. L'agost de 1970 s'inaugurà el cine, amb una màquina nova de la casa Ossa.

En el decurs dels anys, El Casal ha viscut una infinitat d'actes: cine, teatre, balls, Reis, campionats de ping-pong, d'escacs, concursos, corals, Carnestoltes... Després d'alguns problemes econòmics, la cosa es salvà gràcies a l'aportació de tots i en particular d'alguns quants.

Ara El Casal és de l'Ajuntament, que vol dir del poble: es va fer aquesta donació perquè era impossible aguantar-lo econòmicament.

Els últims anys s'han fet importants arranjaments, l'últim el 2019, pintant la façana exterior.